1 1 v. intr. [LC] Tenir la supremacia, la preponderància. Els antics romans dominaren sobre molts pobles. La marina britànica dominava en el Mediterrani. Ell és el qui domina dins el Consell. 1 2 v. intr. [LC] per ext. En aquell país domina l'anarquia. 2 intr. [LC] Ésser la cosa més aparent, que té més força. El que domina en ell és l'enveja. Una roba en què domina el blau. 3 tr. [LC] Tenir sota la pròpia supremacia, sota el propi domini. Per fi dominà els rebels, la rebel·lió. Els jugadors anglesos dominaren els espanyols durant tot el partit. Ésser dominat per una passió. 4 tr. [LC] Posseir a fons (una ciència, un art, una llengua). Ell domina la química. 5 1 tr. [LC] Subjectar, contenir, reprimir. Dominar els seus sentiments. No deixar-se dominar per la ira. 5 2 intr. pron. [LC] No sap dominar-se. 6 1 tr. [LC] Un lloc, un edifici, un accident geogràfic, ultrapassar en alçària els altres que l'envolten, estar en un punt més elevat que els altres. Una torre que domina tota la ciutat. Altes muntanyes que dominaven la vall. 6 2 tr. [LC] per ext. D'allí estant es domina amb la mirada tot el Camp de Tarragona. 7 tr. [FL] En un marcador sintagmàtic, un nus, mantenir una relació de dominància (respecte d'un altre nus situat en un nivell inferior).
